Lluc 22:7-39

Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual. Jesús envià Pere i Joan tot dient-los: – Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual. Ells li preguntaren: – On vols que el preparem? Els digué: – Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri i digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar. Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué: – Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí: – Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: – Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: – Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així. Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué: – Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix. »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans. Pere li digué: – Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort. Però Jesús li respongué: – T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes. Després els digué: – Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: – No res. Ell els digué: – Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors . Tot el que es refereix a mi s’està complint. Ells digueren: – Senyor, aquí hi ha dues espases. Ell els respongué: – Ja n’hi ha prou! Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.