Lluc 22:39-45

Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: – Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: – Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor.