Lluc 19:28-44

Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec: – Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.” Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren: – Per què el deslligueu? Ells respongueren: – El Senyor l’ha de menester. Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien: – Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures! Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: – Mestre, renya els teus deixebles. Ell respongué: – Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres. Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué: – Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls. Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.