Lluc 19:11-26

Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent. Per això digué: – Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »– Negocieu-hi mentre no torno. »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: »– No volem que aquest regni damunt nostre. »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. Es presentà el primer i digué: »– Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu. »Ell li respongué: »– Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats. »Vingué després el segon i digué: »– La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc. »Va dir també a aquest: »– Tu, igualment, governa cinc ciutats. »Però se’n presentà un altre que digué: »– Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat. »Ell li respon: »– Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos? »Aleshores digué als qui eren presents: »– Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu. »Ells li contestaren: »– Senyor, si ja té deu mines! »Ell replicà: »– Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.