Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
– En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:
»– Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.
»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”
I el Senyor va afegir:
– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
– Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”
»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. Jesús féu acostar els infants i digué:
– Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
