Lluc 16:1-13

Jesús deia també als seus deixebles: – Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: »– Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.” »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: »– Quant deus al meu amo? »Li respongué: »– Cent gerres d’oli. »Ell li digué: »– Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. »A un altre li digué: »– I tu, quant deus? »Li respongué: »– Cent sacs de blat. »Ell li diu: »– Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: – Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.