Lluc 14:12-24

Després digué al qui l’havia convidat: – Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos. Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: – Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! Jesús li respongué: – Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »– Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »– He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »– He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »– M’acabo de casar, i per això no puc venir. »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir: »– Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos. »Després el criat digué: »– Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. »El senyor va dir al servent: »– Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.