Lluc 14:1-24

Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: – ¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué: – Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit? I no van ser capaços de donar-li cap resposta. Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: – Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. Després digué al qui l’havia convidat: – Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos. Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: – Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! Jesús li respongué: – Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »– Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »– He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »– He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. »Un altre digué: »– M’acabo de casar, i per això no puc venir. »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir: »– Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos. »Després el criat digué: »– Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. »El senyor va dir al servent: »– Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.