Levític 15:1-12

El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: – Comuniqueu això als israelites: »Tot home malalt de pèrdua seminal és ritualment impur. En el cas de pèrdua seminal hi ha impuresa ritual tant quan el líquid seminal s’escapa com quan queda retingut. En tots dos casos hi ha impuresa. El llit on jeu el qui pateix aquest mal és impur, i també ho és tot lloc on s’asseu. Tothom qui toqui el llit d’aquest home s’haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Qui s’assegui a l’indret on hagi segut aquest home, s’haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. També el qui toqui algú que pateix aquest mal, s’haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Si el qui pateix de pèrdua seminal escup sobre algú que és pur, aquest s’haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. També és impura la sella on cavalca el qui pateix de pèrdua seminal. Tothom qui toqui qualsevol cosa sobre la qual ha estat el qui pateix aquest mal, quedarà impur fins al vespre, i el qui la tragini s’haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Tothom a qui el malalt hagi tocat sense haver-se rentat les mans, s’haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. L’atuell de terrissa tocat pel qui pateix de pèrdua seminal s’ha de trencar; però si l’atuell és de fusta, s’ha d’esbandir amb aigua.