Lamentacions 3:1-9

Sóc l’home que ha tastat el desastre sota el cop furiós del Senyor. Em fa caminar i m’arrossega per llocs de foscor, sense llum. Gira tot el dia contra mi, un cop i un altre, la seva mà. Tinc la carn i la pell eixarreïdes, ha esmicolat tots els meus ossos. M’estreny i m’envolta de turments i d’amargor. M’ha confinat a les tenebres igual que els morts de temps immemorial. M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré. Com em pesen les cadenes! Fins si clamo i crido auxili, ell ofega la meva pregària. M’ha barrat els camins amb carreus, m’ha amagat la bona ruta.