Lamentacions 1:1-7

Ah! Com ha quedat, de deserta, la ciutat tan ben poblada! La més famosa entre els pobles, avui és una viuda. La reina de les ciutats, ara és esclava. Bé prou que plora de nit, li llisca el plor per les galtes. Cap dels qui l’estimaven no ve pas a consolar-la. L’han traïda els aliats; ara li són enemics. Sotmès i esclau és Judà, en pes ha estat deportat. Viu en país estranger i no sap on reposar. Tots els qui el perseguien l’han capturat i afligit. Els camins de Sió estan de dol, ja no va ningú a les festes; les places estan desolades; els sacerdots, tots gemeguen; les noies joves sospiren. Tot és amarg a Sió. Els seus opressors dominen, s’hi fan ferms els enemics, perquè el Senyor l’ha afligida per tanta infidelitat. Els seus fills, fets captius, se’n van davant l’opressor. Sió, la ciutat magnífica, va perdent el seu esclat. Els governants, com uns cérvols que no troben cap pastura, corren desfets i esgotats, encalçats pels caçadors. Aquests dies de misèria i d’abandó, Jerusalem recorda les riqueses que tenia des de sempre. Es recorda del seu poble capturat per l’enemic, sense ajuda de ningú. Quan l’han vista derrotada, els botxins se n’han burlat.