Judes 1:11-19

Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè. Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel, onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres. Henoc, el setè després d’Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb els seus sants estols per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comès i per totes les paraules insolents que aquests impius pecadors hauran proferit contra ell.» Aquests són gent que es queixa i que protesta, que viu seguint les pròpies passions. Dels seus llavis surten paraules inflades, i adulen les persones per interès. Però vosaltres, estimats, feu memòria d’allò que van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist. Ells us deien: «A la fi dels temps hi haurà impostors que viuran seguint els seus propis desigs impius.» Aquests són els qui creen divisions, es guien per ells mateixos i no tenen l’Esperit.