Josuè 7:1-9

Els israelites van cometre una falta greu contra l’ordre de l’extermini sagrat. Un membre de la tribu de Judà, Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, es va apoderar d’alguns objectes consagrats a l’extermini. Per això el Senyor s’indignà contra Israel. Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l’est de Betel, amb l’ordre d’explorar el territori. Els exploradors hi van pujar, i de retorn digueren a Josuè: – No cal que hi vagi tot l’exèrcit; n’hi ha prou amb dos o tres mil homes per a atacar Ai. Són tan pocs que val més no fatigar inútilment les nostres tropes. Llavors uns tres mil homes pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants, que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà. Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor. Josuè va pregar així: – Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu! Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic? Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d’aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t’ho faràs perquè tothom reconegui l’honor del teu nom?