Josuè 6:1-27

La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. El Senyor va dir a Josuè: – Poso a les teves mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. Set sacerdots aniran davant l’arca, cada un amb un corn a la mà. El setè dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquin els corns. Quan sentireu el toc llarg, que tot l’exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l’assalt de Jericó. Josuè, fill de Nun, va cridar els sacerdots i els digué: – Preneu l’arca de l’aliança i que set de vosaltres vagin davant l’arca del Senyor tocant els corns. Després va donar aquesta ordre al poble: – Aneu a fer la volta entorn de la ciutat i que els homes d’avantguarda se situïn davant l’arca del Senyor. Tot es va fer tal com Josuè ho ordenava. Els set sacerdots que tocaven els corns davant l’arca del Senyor van posar-se en marxa. L’avantguarda precedia els sacerdots que tocaven, i darrere l’arca seguia la rereguarda. Tots marxaven al toc dels corns. Josuè havia manat al poble que guardés silenci, sense fer cap crit de guerra i sense dir paraula, fins al dia que els ordenés que llancessin el crit de guerra amb tota la força. Van fer, doncs, la volta a la ciutat amb l’arca del Senyor, i tots se’n tornaren al campament per fer-hi nit. L’endemà, Josuè es va alçar de bon matí. Els sacerdots agafaren l’arca del Senyor, i els set sacerdots que tocaven els corns anaven al davant. Els homes d’avantguarda obrien la marxa, i la tancava la rereguarda, tot avançant al toc dels corns darrere l’arca del Senyor. Aquell segon dia van fer també la volta a la ciutat i se’n tornaren al campament. Durant sis dies van fer el mateix. El setè dia es van llevar de bon matí i van fer set vegades la volta acostumada a Jericó: fou l’únic dia que van fer set voltes a la ciutat. A la setena volta, quan els sacerdots van tocar els corns, Josuè donà l’ordre: – Llanceu el crit de guerra, que el Senyor fa caure Jericó a les vostres mans! La ciutat, amb tot el que hi ha a dins, serà consagrada a l’extermini com a ofrena al Senyor, llevat de Rahab, la prostituta, i els qui són a casa seva. La deixarem amb vida perquè va amagar els nostres espies. Però alerta a no tocar res consagrat a l’extermini! Si us quedàveu alguna cosa faríeu caure la desgràcia i el càstig de l’extermini sobre el nostre campament. Tota la plata i l’or, tots els objectes de bronze i de fer-ro, els consagrarem al Senyor i els portarem al seu tresor. Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l’extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases. Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d’allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat. Els joves espies van anar-hi i tragueren Rahab, el seu pare, la seva mare i els seus germans, amb tot el que era seu, i els instal·laren fora del campament israelita. Llavors el poble va calar foc a la ciutat amb tot el que hi havia a dins. Només la plata, l’or i els objectes de bronze i de ferro, els van destinar al tresor del temple del Senyor. Josuè va estalviar Rahab, la prostituta, amb tota la seva família i tots els seus béns, perquè havia amagat els espies encarregats d’explorar Jericó. Rahab i els seus descendents han viscut enmig del poble d’Israel fins al dia d’avui. En aquella ocasió, Josuè va llançar aquesta maledicció: – Maleït sigui en nom del Senyor l’home que vulgui reconstruir aquesta ciutat! En posarà els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit! El Senyor era amb Josuè, i la seva fama s’escampà per tot el país.