Josuè 10:7-14

Tot seguit, Josuè va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit. El Senyor li digué: – No tinguis por d’ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d’ells no et podrà resistir. Després d’haver caminat tota la nit des de Guilgal, Josuè va atacar els amorreus per sorpresa. El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà. A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel. El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: – Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia. Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel.