Job 42:1-17

Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte. Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre. Has dit encara: «Escolta’m, doncs, i et parlaré; jo et preguntaré i tu m’instruiràs.» Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls. Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra. Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué: – Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent. Ara, doncs, preneu set vedells i set moltons, porteu-los a Job, el meu servent, oferiu-los en holocaust, i que ell intercedeixi per vosaltres. Només en atenció a Job us perdonaré la pena que mereixeu perquè no heu dit la veritat sobre mi, tal com ho ha fet ell. Elifaz de Teman, Bildad de Xúah i Sofar de Naamà van fer allò que el Senyor els havia ordenat, i ell va escoltar la intercessió de Job. Quan Job hagué pregat pels seus amics, el Senyor li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns. Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a casa seva. Li donaven conhort i el consolaven de totes les penes que el Senyor li havia enviat. Cadascú li va oferir una peça de plata i un anell d’or. El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l’anomenà Flor de Canyella, i a la petita, Ombra dels Ulls. En tot el país no hi havia noies més boniques que elles, i el seu pare els va donar la mateixa part d’herència que als seus germans. Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus néts fins a la quarta generació, i morí després d’una llarga vida.