Job 4

4
Primer poema d’Elifaz
1Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
Seguir els propis consells
2Potser estàs massa abatut
per a intentar una conversa.
Però, qui podria callar?
3Tu has donat consells a molta gent,
has envigorit mans decaigudes.#x
4Les teves paraules han sostingut el qui ja queia,
has dreçat genolls que es doblegaven.
5Ara això et passa a tu, i ja t’enfonses!
Cau el cop damunt teu, i has perdut l’esma!#x
6¿Ja no confies en la teva pietat?
¿Ja no et dóna esperança el teu bon camí?
7Fes memòria, si et plau.
Quin innocent s’ha perdut mai?
¿Has vist esfumar-se els justos?#x
8Jo sempre he constatat
que els qui llauren perfídia i sembren malícia,
després les recullen ells mateixos.#x
9Déu els desfà d’una alenada,
d’una bufada desapareixen;
10rugien tan fort com els lleons,
però Déu els trenca les dents;
11moren per falta de presa#x
i es dispersen els seus cadells.
Reconèixer-se un home com els altres
12Ha entrat dins meu un oracle,
la meva orella n’ha copsat la remor
13entre fantasies de visions nocturnes,#x
quan el pes de la son cau sobre els homes.
14M’agafa un tremolor d’espant,
s’estremeixen els meus ossos.#x
15Sento un aire fred que em passa a frec de galta,
el meu cos s’esborrona.
16Algú s’atura. No reconec el seu aspecte.
Una figura davant els meus ulls!
Es fa un gran silenci i escolto una veu:
17«Un home, ¿pot ser més just que Déu?
¿Pot ser més pur que el seu creador?#x
18Adona-te’n: Déu no es fia dels seus propis servents,
voldria més seny dels seus àngels.#x
19Què serà dels qui habiten
un cos que és una casa de fang,
dels qui tenen la pols per fonament!#x
Una arna és tan fàcil d’esclafar!
20Al matí són plens de vida
i al vespre s’han enrunat.#x
Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre.
21Tu els desfàs les cordes de la tenda
i moren sense haver entès res.»

S'ha seleccionat:

Job 4: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió