Job 38:4-21

On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m’ho, tu que ho saps tot! ¿Saps qui tirava el cordill i fixava els límits del món? ¿Saps on s’assenten els pilars de la terra? ¿Saps qui va posar la seva pedra angular mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu? I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser, dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!» Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora que agafi la terra per les puntes i n’espolsi els malvats? Llavors, com argila modelada, la terra mostra els relleus, marcats com els plecs d’un vestit. Llavors la llum dels malvats s’apaga i el braç prepotent es trenca. ¿Has visitat les fonts de la mar, has caminat pel fons de l’oceà? ¿Has descobert les portes de la Mort, l’entrada del país de la foscor? ¿Tens idea de l’amplària de la terra? Vés-ho dient, tu que ho saps tot! ¿Saps a quin cantó la llum fa estada i de quin lloc arriba la tenebra? ¿Saps com guiar-les al lloc on viuen, com les has d’encaminar a casa seva? Bé ho deus saber, si ja havies nascut i és tan gran el nombre dels teus anys!