Joan 9:1-34

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: – Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: – No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món. Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: – Vés a rentar-te a la piscina de Siloè –que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: – Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat? Uns deien: – Sí que és ell. Altres contestaven: – No és pas ell: és un que s’hi assembla. Ell digué: – Sóc jo mateix. Llavors li preguntaren: – Doncs com és que se t’han obert els ulls? Ell respongué: – Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig. Li digueren: – On és, aquest home? Respongué: – No ho sé. Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: – M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig. Alguns dels fariseus començaren a dir: – Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu. Però altres replicaven: – Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests? I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: – I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: – Que és un profeta. Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia i els van interrogar: – ¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu? Els seus pares respongueren: – Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix. Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: – Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador. Ell contestà: – Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig. Ells insistiren: – Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls? Ell els respongué: – Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus? Ells el van insultar i li digueren: – Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és. L’home els contestà: – Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res. Ells li van replicar: – Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons? I el van treure fora.