Joan 9:1-17

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: – Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: – No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món. Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: – Vés a rentar-te a la piscina de Siloè –que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: – Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat? Uns deien: – Sí que és ell. Altres contestaven: – No és pas ell: és un que s’hi assembla. Ell digué: – Sóc jo mateix. Llavors li preguntaren: – Doncs com és que se t’han obert els ulls? Ell respongué: – Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig. Li digueren: – On és, aquest home? Respongué: – No ho sé. Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: – M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig. Alguns dels fariseus començaren a dir: – Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu. Però altres replicaven: – Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests? I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: – I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: – Que és un profeta.