Joan 8:38-58

Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare. Ells insistiren: – El nostre pare és Abraham. Jesús els diu: – Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham. Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. Vosaltres només feu les obres del vostre pare. Li contesten: – Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu. Jesús els replicà: – Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat. Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d’escoltar la meva paraula. El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida. Però a mi, que dic la veritat, no em creieu. ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; per això vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu. Els jueus li van contestar: – ¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat? Jesús respongué: – Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. Jo no cerco la meva glòria: un altre se n’ocupa i és ell qui jutjarà. En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort. Llavors els jueus li replicaren: – Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.” ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens? Jesús respongué: – Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”. Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar. Llavors els jueus li digueren: – ¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham? Jesús els respongué: – En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo sóc.