Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat. Els jueus buscaven Jesús durant la festa, i es preguntaven:
– On és, aquell?
La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
– És un home de bé.
D’altres, en canvi, replicaven:
– No, que enganya la gent.
Però ningú no parlava obertament d’ell, per por dels jueus.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Els jueus, estranyats, deien:
– Com pot saber tant, aquest, si no l’ha instruït ningú?
Jesús els respongué:
– La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m’ha enviat. Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat. ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
La gent va replicar:
– Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?
Jesús els va dir:
– He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats. Però Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
