Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
– És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. Jesús els diu:
– Porteu peix del que acabeu de pescar.
Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué:
– Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
– Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
– Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
– Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
– Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
– Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
– Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
– Pastura les meves ovelles. En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:
– Segueix-me.