Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.»
Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
– ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?
Ell respongué:
– No, no ho sóc pas.
Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets, escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.
Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà:
– Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
– ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?
Jesús li respongué:
– Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren:
– ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
Ell ho negà:
– No, no ho sóc pas.
Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué:
– ¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà.