Joan 18:12-27

Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere: – ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home? Ell respongué: – No, no ho sóc pas. Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets, escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà: – Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit. Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: – ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? Jesús li respongué: – Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues? Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: – ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell? Ell ho negà: – No, no ho sóc pas. Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué: – ¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell? Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà.