Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
»Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom.
Aleshores una veu va dir del cel estant:
– Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.
Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven:
– Un àngel li ha parlat.
Jesús els digué:
– Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condem-na d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.
Deia això indicant de quina manera havia de morir.
Llavors la gent li digué:
– Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre. Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de l’home?
Jesús els respongué:
– Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la foscor: qui camina a les fosques no sap on va. Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.
Després d’haver dit això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells. Tot i que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell. Així es van complir aquestes paraules del profeta Isaïes:
Senyor, qui ha cregut
allò que hem sentit?
A qui s’ha revelat
la potència del braç del Senyor?
No podien creure per allò que també deia Isaïes:
Els ha encegat els ulls
i els ha endurit el cor,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
el seu cor comprengués,
i es convertissin.
I jo els guariria!
Isaïes parlava d’ell quan deia això, perquè havia vist la seva glòria.
És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell, però no s’atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga. Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu.
Jesús va proclamar:
– Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat; i els qui em veuen a mi veuen el qui m’ha enviat. Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la foscor. Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he comunicat, la que els condemnarà el darrer dia. Perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.