L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre’l cridant:
– Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor , el rei d’Israel!
Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l’Escriptura:
No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que arriba,
muntat en un pollí de somera .
Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat, van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell. La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni. Per això tothom sortí a rebre’l, assabentat del senyal que ell havia realitzat. Però els fariseus es deien entre ells:
– ¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el segueix.
Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren:
– Senyor, voldríem veure Jesús.
Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué:
– Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.