Joan 11:32-44

Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: – On l’heu posat? Li diuen: – Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar. Els jueus deien: – Mireu com l’estimava. Però alguns d’ells replicaren: – Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. Jesús digué: – Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: – Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. Li respon Jesús: – ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: – Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: – Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu: – Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.