Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu:
– El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
– Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús:
– Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon:
– Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
– El Mestre és aquí i et crida.
Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà:
– On l’heu posat?
Li diuen:
– Senyor, vine i ho veuràs.
Jesús començà a plorar. Els jueus deien:
– Mireu com l’estimava.
Però alguns d’ells replicaren:
– Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?