Jeremies 4
4
1«Israel, si vols tornar,
torna cap a mi.
T’ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant
els cultes abominables,
no hauràs d’anar errant
d’un lloc a un altre.
2Si, quan jures, ho fas
per la vida del Senyor,#x
amb veritat,
segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran
i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.
3»Això diu el Senyor
a la gent de Judà i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines.#x
4Circumcideu els vostres cors#x
per al Senyor,
gent de Judà i de Jerusalem;
altrament s’encendrà
el foc del meu enuig,
s’abrandarà i no l’apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.»#x
Alarma a Judà
5«Feu-ho saber per tot Judà
i que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
“Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades,#x
6alceu l’estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!”
Perquè jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre,
una gran ruïna.
7Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles
s’ha posat en marxa:
surt dels seus dominis
i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarà ningú.#x
8Per això, vestiu-vos de sac
en senyal de dol,#x
ploreu i planyeu-vos,
perquè l’enuig ardent del Senyor
no s’aparta de nosaltres.
9Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirà;
els sacerdots quedaran atuïts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.»
10En sentir això vaig exclamar:
«Ah, Senyor Déu!
Has enganyat del tot#x
aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa
els travessava les entranyes.»
Atac de l’enemic
11En aquell temps, el Senyor dirà
a aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira
un vent xardorós,
que s’abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra,
no serveix per a netejar-lo.
12D’allà m’arriba un vent fortíssim.#x
Ara també jo sentenciaré contra ells.»
13Mireu, puja com els núvols;#x
els seus carros són com l’huracà,
i els seus cavalls,
més ràpids que les àguiles.#x
Pobres de nosaltres! Serem devastats!
14«Jerusalem, renta’t el cor de tot mal,#x
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentaràs en el teu pit
una absurda confiança?
15De Dan#x arriba el crit d’un missatger;
noves d’infortunis,
de les muntanyes d’Efraïm.#x
16Aviseu les nacions,
mobilitzeu-les contra Jerusalem.
Vénen de terres llunyanes
per assetjar-la,#x
llancen crits de guerra
contra les ciutats de Judà.
17L’encerclen com qui vigila un camp,
perquè s’havia rebel·lat contra mi.
Ho dic jo, el Senyor.
18La teva conducta i les teves accions
t’han portat tot això, Jerusalem:
el fruit de la teva maldat és amarg,
et penetra fins al cor.»
Plany per un país devastat
19Ai, entranyes meves, entranyes meves!
Quin mal a les parets del cor!#x
El cor em palpita, no puc callar:
ressonen dintre meu els tocs de corn,
la cridòria del combat.
20Arriben notícies
de desfetes i més desfetes,#x
tot el país és devastat!
De cop m’han destruït les tendes,#x
en un instant m’han arrasat
els campaments.
21Fins quan hauré de veure estendards
i sentir el toc de guerra?
22«El meu poble és estúpid.
Ho dic jo, el Senyor.
No em coneix, no m’ha comprès;
són fills insensats,
sense enteniment,#x
llestos per a fer el mal,
incapaços de fer el bé.»#x
23He mirat la terra:
tota ella és caòtica i desolada;
he mirat el cel: ni rastre de llum.
24He mirat les muntanyes: tremolen;
i els turons: tots s’estremeixen.#x
25He mirat pertot arreu,
i no hi ha ningú:
fins els ocells han fugit.#x
26He mirat encara,
i els horts són un desert,#x
totes les ciutats estan incendiades.
El Senyor hi ha descarregat
el foc de la seva indignació.
27Això anuncia el Senyor:
«El país sencer quedarà desolat,
però no el vull destruir del tot.#x
28Per això la terra portarà dol,#x
i allà dalt, el cel s’enfosquirà.
Us ho anuncio, és decisió meva:
no me’n penediré ni em faré enrere.»#x
29Al crit dels cavallers i dels arquers,
la gent fuig dels pobles.
S’amaguen a les coves,
se’n van pels boscos,#x
escalen els cingles:
tots els pobles estan abandonats,
no hi ha quedat ningú.
30I tu, Jerusalem,#x
què faràs quan siguis devastada?
Ni que et vestissis d’escarlata,
ni que et guarnissis d’or
i et pintessis els ulls,#x
t’embelliries per no res:
els teus amants et menyspreen,
demanen la teva vida.#x
31He sentit un crit de partera,
crits de dolor
com els d’un primer part.#x
És el crit de Sió que panteixa
i estén les mans:#x
«Pobra de mi! Em moro
de veure aquesta mortaldat.»
S'ha seleccionat:
Jeremies 4: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso