Jeremies 1:4-12

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: – Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: – No diguis que ets massa jove. Vés on jo t’enviaré, digues el que jo t’ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T’ho dic jo, el Senyor. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: – Poso les meves paraules a la teva boca: des d’avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Què veus, Jeremies? Vaig respondre: – Veig una branca d’ametller, l’arbre vigilant. El Senyor em digué: – És cert això que has vist. Jo també vigilo perquè es compleixi la meva paraula.