Jutges 6:17-24

Però Gedeó va insistir: – Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla: no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: – No em mouré fins que tornis. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. L’àngel del Senyor li digué: – Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué: – Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara! Però el Senyor li digué: – La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs. Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.