Jutges 6:11-40

L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué: – El Senyor és amb tu, guerrer valent. Gedeó respongué: – Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites. El Senyor es girà cap a ell i li va dir: – Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t’envio? Gedeó respongué: – Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família? Llavors el Senyor li digué: – Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home. Però Gedeó va insistir: – Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla: no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: – No em mouré fins que tornis. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. L’àngel del Senyor li digué: – Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué: – Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara! Però el Senyor li digué: – La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs. Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer. Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó: – Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l’altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d’aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica’l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat. Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l’ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. L’endemà al matí la gent va trobar enderrocat l’altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. I es demanaven els uns als altres: – Qui ha fet una cosa així? Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. Llavors anaren a dir a Joaix: – Dóna’ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l’altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat. Però Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant: – ¿Vosaltres heu de pledejar a favor de Baal? ¿Vosaltres l’heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d’ell, morirà abans de demà al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d’ell mateix, ja que el meu fill li ha destruït l’altar. Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d’ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l’altar. Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d’Abièzer a seguir-lo. Gedeó envià missatgers per tota la tribu de Manassès, i tots ells van ser també convocats. També n’envià a les tribus d’Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres. Gedeó digué a Déu: – Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit. I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. Però Gedeó encara va dir a Déu: – No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra. Aquella nit, Déu realitzà el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, però la rosada va caure sobre tota la terra.