Jutges 16:4-22

Després d’això, Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren: – Afalaga’l per saber d’on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligarlo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata. Llavors Dalila demanà a Samsó: – Digues-me, per favor, d’on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te. Samsó li va dir: – Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s’haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s’havien ressecat, i ella va lligar Samsó. Hi havia gent amagada a l’habitació. La dona, de sobte, cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d’estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força. Dalila digué a Samsó: – T’has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar. Samsó li respongué: – Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Hi havia gent amagada a l’habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil. Dalila es va queixar a Samsó: – Fins ara t’has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar. Samsó li respongué: – Si teixeixes les meves set trenes junt amb l’ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. Dalila va fer que Samsó s’adormís, va teixir les set trenes junt amb l’ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l’ordit. Dalila li digué: – Com pots dir que m’estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d’on et ve tanta força. Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, li va obrir el cor dient: – No m’he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d’abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes. Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus: – Pugeu, que ja m’ha revelat tot el seu secret. Ells hi anaren amb els diners a la mà. Dalila va fer que Samsó s’adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d’afeblir-se i va perdre la força. Dalila cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell. Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.