Jaume 2:2-13

Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos? Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres? Si compliu el manament regi de l’Escriptura: Estima els altres com a tu mateix , obreu bé. Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu. De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera; perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri , també va dir: No matis . Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei. Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat. Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!