En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.
Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:
– Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, i digues-li: “No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
»Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols
capital dels arameus;
el fill de Remaliahu
és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols
capital d’Efraïm.
D’aquí a seixanta-cinc anys,
Efraïm no existirà com a poble.
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms.”
Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
– Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
Però Acaz va respondre:
– No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
Aleshores Isaïes digué:
– Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”). El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d’Assíria.