Isaïes 6:6-13

Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. Em va tocar la boca i digué: – Ara que això ha tocat els teus llavis, ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat. Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: – Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: – Aquí em tens. Envia-m’hi. Ell digué: – Vés a dir a aquest poble: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu.” Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits. Jo vaig demanar: – Fins quan, Senyor? Ell em respongué: – Fins que tot sigui devastat, les viles despoblades, les cases sense ningú, les terres, un ermàs. El Senyor allunyarà tothom i el país quedarà abandonat. I si sobreviu un home entre deu, també serà consumit. Serà com l’alzina o el roure tallats, que tenen la soca i prou. Però d’aquesta soca en naixerà un rebrot sant.