Isaïes 6:2-5

Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l’un a l’altre: – Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum. Jo vaig dir: – Ai de mi! Estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers!