Isaïes 56:3-7

L’estranger que s’ha unit al Senyor no ha pas de dir: «El Senyor m’exclou del seu poble.» Ni l’eunuc ha de dir: «No sóc més que un arbre sec.» Això diu el Senyor: «A l’eunuc que guarda els meus dissabtes, que cerca de fer la meva voluntat i es manté fidel a la meva aliança, manaré que li erigeixin dins els murs del meu temple una estela que porti inscrit el seu nom. Això serà per a ell millor que tenir fills i filles. Serà etern el seu nom, res no el podrà esborrar. »I als estrangers que s’han unit a mi, el Senyor, per adorar-me i estimar el meu nom i ser els meus servidors, que guarden el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meva aliança, jo els faré entrar a la meva muntanya santa, i prendran part en les festes dins la meva casa d’oració. Acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i sacrificis, perquè el meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”.»