Isaïes 43:1-19

Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu. Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames. Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu, el Sant d’Israel, el teu salvador. Donaria Egipte per rescatar-te, Etiòpia i Sebà, a canvi teu. Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida. No tinguis por, que jo sóc amb tu! Faré venir d’orient els teus fills, els aplegaré també d’occident. Diré al nord: “Dóna-me’ls”, i al sud: “No els retinguis, fes-me venir de lluny fills i filles; fes-me venir dels extrems de la terra tots els qui porten el meu nom, i que jo, per la meva glòria, he creat, he format i he fet.” Feu sortir el poble que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.» Que es reuneixin tots els pobles, que s’apleguin les nacions. Qui, d’entre ells, havia predit tot això? Qui ens ho havia anunciat per endavant? Que ho justifiquin presentant-ne testimonis. Que es pugui dir, tot escoltant-los, que era cert. «Ho dic jo, el Senyor: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho és també el meu servent, que m’he escollit perquè comprengueu i cregueu en mi, i entengueu que jo sóc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap després de mi. Sóc jo, sóc jo el Senyor. Fora de mi, ningú no salva. Jo sóc el qui havia anunciat que us salvaria, el qui ho havia fet saber: jo, i no pas cap altre déu. Ho dic jo, el Senyor. Els meus testimonis sou vosaltres, i jo sóc Déu. Des de sempre jo sóc. Ningú no arrenca res de la meva mà, i allò que jo faig, ningú no ho capgira.» Això us fa saber el Senyor, el Sant d’Israel, el qui us allibera: «Per vosaltres llanço un exèrcit contra Babilònia i en faig fugir tots els caldeus, embarcats en els rais on abans s’esplaiaven. Jo sóc el Senyor, el vostre Sant, sóc el creador d’Israel, el vostre rei.» El Senyor havia obert un camí enmig del mar, una ruta en l’aigua impetuosa; havia fet sortir carros i cavalls, tropes amb els millors guerrers. Tots van caure i no s’aixecaran mai més, es van apagar com un ble consumit. Però ara el Senyor us diu això: «No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa.