«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: l’herba s’asseca i la flor es marceix així que bufa l’alè del Senyor. Ben cert, el poble és com l’herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.»
Llegeix Isaïes 40
Comparteix
Compara totes les versions: Isaïes 40:1-8
Desa versets, llegeix fora de línia, mira vídeos d'ensenyament i molt més!
Inici
La Bíblia
Plans
Vídeos