Isaïes 1:1-31

Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor. De cap a peus no hi ha res de sa: tot són cops, morats i ferides obertes, que no han estat netejades ni embenades ni amorosides amb oli. El vostre país és un desert, les ciutats estan cremades. Davant vostre els estrangers us devoren els conreus. Tot ha quedat desolat, com les ciutats depravades que foren destruïdes. La ciutat de Sió ha romàs com una cabana en una vinya, com una barraca en un cogombrar, com una vila assetjada. Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat algun supervivent, seríem com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra. Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Sodoma! Estigues atent a l’advertència del nostre Déu, poble de Gomorra! Ell us diu: «Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat d’holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits. Quan veniu a presentar-vos davant meu amb els vostres animals, no feu més que passejar-vos pels meus atris. Qui us ha demanat tot això? No porteu més ofrenes inútils: el fum dels sacrificis, el detesto. No suporto les festes de la lluna nova, ni els aplecs sagrats, ni el repòs del dissabte, perquè barregeu els maleficis amb les solemnitats. Els vostres novilunis i celebracions em fan fàstic, són per a mi una càrrega, estic cansat d’aguantar-los. Quan alceu les mans per pregar em tapo els ulls per no veure-us; ni que allargasséssiu les oracions, jo no us escoltaria, perquè teniu les mans plenes de sang. Renteu-vos, purifiqueu-vos. Traieu de davant meu les vostres accions dolentes, deixeu de fer el mal, apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda. »Veniu després i veurem qui té raó –diu el Senyor–. Tot i que els vostres pecats són com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu; tot i ser vermells com el carmí, es tornaran com la llana, només que vulgueu escoltar; llavors menjareu el bo i millor de la terra. Però si no voleu i us revolteu, l’espasa us devorarà. Jo mateix, el Senyor, he parlat.» Ah, com s’ha prostituït la ciutat fidel! Hi habitava el dret, s’hi allotjava gent honrada; però ara és plena d’assassins. Jerusalem: eres argent de bona llei; ara brilles i no vals. Eres un vi selecte, que ara han aigualit. Els teus governants són uns bandolers, companys de lladres. Tots busquen els suborns, van darrere els obsequis. No defensen els orfes, no admeten el plany que els adrecen les viudes. Per això el Senyor, Déu de l’univers, el Poderós d’Israel, afirma: «No em retindré davant els adversaris; els meus enemics ho pagaran. Descarregaré la mà contra tu, Jerusalem; eliminaré les teves escòries, com fonen la plata per refinar-la. Faré que els teus jutges i consellers siguin rectes com en temps passats; t’anomenaran altra vegada “Ciutat justa”, “Ciutat fidel”. Sió serà rescatada gràcies al dret, els seus habitants es convertiran en virtut de la justícia. Rebels i pecadors seran desfets tots junts, desapareixeran els qui abandonen el Senyor. »Us delíeu pels arbres sagrats, i en quedareu defraudats; confiàveu en els jardins sagrats, i us sentireu decebuts. Sereu com una alzina esfullada, com un jardí eixarreït. El qui anava confiat serà com encenalls, i les seves obres seran la guspira: cremarà tot plegat, i no ho apagarà ningú.»