Hebreus 11:23-31

Gràcies a la fe, Moisès, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perquè havien vist com n’era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l’edicte reial. Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó. Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d’una vida de pecat. Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d’Egipte. Gràcies a la fe, va abandonar Egipte sense témer la ira del rei i, com que veia el qui és invisible, es mantingué ferm i constant. Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i féu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel. Gràcies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que també ho intentaren, foren engolits. Gràcies a la fe, van caure les muralles de Jericó, després que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies. Gràcies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure.