Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills:
– Què espereu? M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem.
Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:
– D’on veniu?
Ells respongueren:
– Venim del país de Canaan a comprar menjar.
Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué:
– Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.
Ells van protestar:
– No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
Josep va replicar:
– No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
Ells li tornaren a dir:
– Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.
Josep els replicà:
– És el que us deia: vosaltres sou uns espies! Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!
I els va fer tancar tres dies a la presó.