Gènesi 42:1-17

Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills: – Què espereu? M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem. Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.» Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra. Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament: – D’on veniu? Ells respongueren: – Venim del país de Canaan a comprar menjar. Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: – Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país. Ells van protestar: – No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies. Josep va replicar: – No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país! Ells li tornaren a dir: – Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. Josep els replicà: – És el que us deia: vosaltres sou uns espies! Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu! I els va fer tancar tres dies a la presó.