Gènesi 41:9-36

Llavors el primer coper va dir al faraó: – Ara recordo un error meu. El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar. Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. Aquest li digué: – He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo. Josep respongué al faraó: – No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient. El faraó va explicar a Josep: – Somiava que em trobava a la vora del Nil. Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat. »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses. »He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar. Josep va dir al faraó: – Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància. El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte. Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.