Gènesi 41:1-14

Gènesi 41:1-14 BCI

Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar. El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert. Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni. Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d’Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar. Llavors el primer coper va dir al faraó: – Ara recordo un error meu. El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar. Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó.