Gènesi 41
41
Somnis del faraó
1Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil 2i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. 3Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. 4Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.
5El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. 6Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert.#x 7Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.
8Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d’Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar.#x 9Llavors el primer coper va dir al faraó:
– Ara recordo un error meu. 10El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. 11Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. 12A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. 13I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar.
Josep interpreta els somnis del faraó
14Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó.#x 15Aquest li digué:
– He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo.
16Josep respongué al faraó:
– No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.#x
17El faraó va explicar a Josep:
– Somiava que em trobava a la vora del Nil. 18Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. 19Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. 20Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. 21Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat.
22»Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. 23Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. 24Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses.
»He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar.#x
25Josep va dir al faraó:
– Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. 26Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. 27Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam.#x 28Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer.#x 29Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. 30Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. 31Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància. 32El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. 33Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte.#x
34Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. 35Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. 36Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.
Josep, primer ministre del faraó
37El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.
38El faraó els va dir:
– Aquest home té l’esperit diví.#x En trobaríem cap com ell?
39Llavors el faraó va dir a Josep:
– Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. 40Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres.#x Només en el tron jo estaré per damunt teu.
41I va afegir:
– Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte.
42El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or. 43El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!»#x Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte.#x
44El faraó digué encara a Josep:
– Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.
45El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah#x i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera,#x sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis.#x Josep va sortir a inspeccionar tot el país. 46Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.
Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte. 47Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites, 48i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia. 49Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.#x
50Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. 51Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:
– Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.#x
52Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:
– Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.#x
53Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte 54i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.#x 55Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.#x
56A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte. 57I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s’agreujava pertot arreu.#x
S'ha seleccionat:
Gènesi 41: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso