Gènesi 39:7-23

Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta: – Vine al llit amb mi. Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo: – El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns. En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu? I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella. Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. La dona el va agafar pel mantell tot dient-li: – Vine al llit amb mi! Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, va cridar els servents i els digué: – Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. Llavors li va contar la mateixa història: – L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei. Josep, doncs, s’estava a la presó, però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.