Gènesi 38:1-12

Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. Llavors Judà va dir a Onan: – Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dóna una descendència al teu germà. Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà. Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir. Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar: – Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran. Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare. Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.