Gènesi 33:1-17

Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep. Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà. Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven. Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar: – Qui són aquests? Jacob respongué: – Són els fills que Déu ha concedit al teu servent. Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren. Després es va acostar Lia amb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s’acostà Josep amb Raquel i també van prosternar-se. Esaú va preguntar encara: – Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant? Jacob li va respondre: – Volia guanyar-me el favor del meu senyor. Esaú va replicar: – Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu. Jacob va insistir: – De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença. Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. Després Esaú li va proposar: – Posem-nos en camí. Jo t’acompanyaré. Però Jacob li va respondre: – Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat. Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr. Esaú va dir: – Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen. Jacob va respondre: – Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor. Aquell mateix dia, Esaú va emprendre el camí de retorn cap a Seïr. Jacob se’n va anar a Sucot. Va construir-s’hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucot és el nom d’aquest indret.